Empty Quarter
Abans de ser, un desert
és sempre una pedra.
O és aquesta mà de la set
que la llança com una expulsió
dels jardins de la pell. I potser,
la gravetat amb què la prenc
i corro, amb tot de runa i versos
a la butxaca, fins avocar-la
al pou i a l’aigua dels teus ulls;
al terme d’aquest amor
d’erosions i ventades.
Cap altra fita a les coordenades
del cos: sóc els llocs del buit
que esperen ser duna que avanci,
inconstant, i colgui; que s’estenen
al bivac de la teva pluja de fang.
I sóc dits per a tota la sorra;
i vidre macat i roba clapejada
al temps d’espera del teu sud,
i per ser pedra abans de ser,
en tu, dins teu i aquí, paraula.
Barcelona,
8 de maig de 2013
L'Adil un dia va visitar El Taller a Sitges i li va entusiamar el projecte de les pedres viatgeres, recordo que va estar molta estona triant amb molta cura la pedra que per a ell era la més bonica.
Venia d'Oman on també hi viu una catalana que sabem s'enyora molt del nostre mar i quan va saber que la pedra provenía de les platjges de Sitges de seguida va oferir-se per a a fer-la viatjar.
En una expedició a aquest desert tan impressionant la van deixar al Empty Quarter més concretament a les coordenades 21° 6'14.51"N 55°58'2.59"E
Fa uns dies li vaig demanar personalmet al Joan Duran, poeta i testimoni directe de les aventures de les nostres pedres si volia escriure un poema dedicat a aquest viatge de l'Adil i la Roser cap al desert.
I aquí el teniu tan preciòs: lligant mar i desert, pedra i aigua, cel i paraules
Gràcies a tots tres!!!
La nostre pedra potser ja l'haurà trobat un beduï, o s'haurà fós dins les dunes...
