després el vol
La pedra ha volat cap a Berga,
al peu de la serra de Queralt
amb la cara mirant la vall del Llobregat.
però... la NIT truca la porta
i el silenci convoca
les paraules perdudes...
d' aquell poema de Jordi Pàmias
que ens va inspirar.
Ara obrim la porta
i la pedra ens diu que es vol quedar
a la tauleta de nostra cambra
per desitjar-nos una feliç NIT
i un endemà millor!!!
Montse M.
No hay comentarios:
Publicar un comentario