viernes, 17 de enero de 2014

TROBEN LA PRIMERA PEDRA VIATGERA PROP DE TAVERTET



Fa uns quants mesos que no publicavem cap viatge en el nostre blog.
Sabem que algunes pedres segueixen fent camí viatjant per indrets llunyans però d'altres potser s'han quedat a viure en alguna casa  o qui sap si per aquestes dates estàn mandroses  hivernant  i han decidit no moures a cap altre lloc.

Però oh! sorpresa, el primer dia de l'any vaig rebre un correu dient-me que havien trobat una pedra misteriosa amb un missatge: l'adreça del nostre blog.

Indagant vaig saber que el Javi, company i alumne de El Taller, havia estat a Tavernet amb unes amigues i l'últim dia de l'any, van deixar una de les nostres pedres en algún lloc prop d'aquesta població tan preciosa.

Segurament la màgia i les sincrònies van fer que al dia següent la  família que ens ha escrit  la va trobar al capdemunt d'una roca en una excurssió que van fer tots plegts, pares, fills i  l'avi que va ser el  primer que la va veure.

He de dir que és el primer cop-que en tingui notícia-que algú ha trobat una de les nostres pedres i que s'hagi posat en contacte amb mi.

Em fa moltíssima  il.lusió i m' ha quedat una sensació molt bonica i esperançadora de que més viatges i històries continuràn circulant per arreu del món durant aquest 2014.

Finalment dóno les gràcies al Dani, que es va posar en contacte amb mi i em va enviar les fotografies, al seu fill Pol, el nen guapo de la foto i especialment a l'Avi-amb majúscules- que m' ha adreçat unes paraules molt emotives.

Bon any per a tots vosaltres!!!

Per cap d'any i en família, vàrem anar plegats a buscar el silenci, la pau i la inspiració per aquest nou 2014.  
Vàrem anar a buscar-ho entre el cel i la terra, en el Morro de l’Abella, al Collsacabra. Els pares i germans, els avis i els nets.
Quan anàvem a pujar al punt més alt, l’Avi va veure, en un buit entre dues roques, una pedra viatgera. En agafar-la va sentir les seves vibracions i va comprendre que era un símbol d’unió, puix que és un dels elements bàsics del primer regne de la Terra. Enseguida li va donar al net i aquest va creure que aquella pedra havia de viatjar lluny, molt més lluny, i la va tornar a deixar al mateix lloc perquè un altre viatger anònim la pogués portar algun dia a un altre país o a un altre terra, perquè pogués renovar altres ànimes en altres entorns per gent sensible i de bona voluntat. 
I allà està, pacient i eterna, esperant al viatger anònim que la trobi i la porti acuradament molt lluny...






No hay comentarios:

Publicar un comentario